CRÍTICA CINEMATOGRÀFICA: CREPÚSCLE

Aquesta porqueria de saga de llibres i pel.lícules em sembla d’allò més rebuscat.
Fan servir l’imatge d’una adolescent qualsevol enamorant-se d’un ésser superior com és un vampir , bé , si se li pot dir vampir , per que aquesta visió de la paraula vampir que té la senyoreta Stephenie Meyer és ,molt diferent al dels ultims cent anys , un vampir és un ésser despiadat i horrorós que acaba amb les seves víctimes matant-les mentre xucla els hi la sang , també és lleig , a més , d’on surt que els vampirs brillen a la llum del sol? , els vampirs es cremen com condemnats mentre criden com fastigosos porcs. Bé , com anava dient , com va dir el gran stephen king : les adolescents veuen com s’obre davant d’elles la caixa fort de l’amor i del sexe ; aquí tenim la questió , la gent que va a veure aquesta pel.lícula no ho fa per veure una bona historia , van a veure una historia per voler creure que és bona , també és clara l’influència dels actors , no és el mateix que per una pel.li d’adolescents descontrolades els possin el Robert Pattinson aquest que al Chiquito de la calzada.
Aquesta crítica ha sigut clarament negativa , els llibres no tenen trama ,son dolents , ja está.

Daniel García Morillas